Badalona 12-12 C W Sant Adrià o quan l’esport deixa de ser-ho
El de dissabte era una mena de derbi entre dues ciutats veïnes i dos equips
que tenen en comú la voluntat de construir llurs escoles de waterpolo i,
especialment, les nombroses renovacions i incorporacions de jugadors diversos
les dues darreres temporades. A més, cal sumar el passat –en diverses èpoques-
de bona part de l’actual contingent badaloní. Per tant, al marge de certs bons
tractes entre els que en algun moment han compartit casquet en aquests equips o
en altres, es preveia un partit tens i disputat on l’arbitratge havia de jugar
un paper clau en l’equilibri de l’esportivitat.
Com ja dèiem en la darrera crònica, el partit era intranscendent per als
interessos del Badalona, ja assegurat en el tercer lloc de la taula i sense
opcions de jugar la fase següent en el grup d’ascens. En canvi pel Sant Adrià
implicava la possibilitat de quedar en cinquè lloc arrodonint un primer tram de
lliga on han posat les coses complicades als equips de la part alta de la
classificació. Així l’ inici del partit va ser intens per part dels visitants i
lleument descentrats per part dels locals que, a més, patien les baixes
d’última hora per lesió del porter Pol Albert i del boia titular Òscar Reloba.
El parcial va acabar amb 3-5 i una bona actuació del boia visitant, un
darrer fitxatge de l’equip del Besòs; però també amb certa duresa encara lícita
dins els paràmetres d’un joc de contacte com és el waterpolo. Una duresa que
l’arbitratge efectiu dels senyors Teixidó i Segurana (internacional i nacional,
respectivament) semblava contenir: l’un deixant jugar, l’altre xiulant amb més
facilitat. Els jocs dels badalonins acusava diverses contrafaltes, poca
creativitat i un estatisme que obligava a moure la pilota pel perímetre sense
gaire eficàcia. En resum, poques idees tàctiques per desmantellar el joc més
pacient del Sant Adrià.
En el següent quart va induir a una
revifada local amb gols de Mateo López i Dani Romaní, efectius com de costum (5-5). Dos gols més visitants i un xut llunyà
d’Aaron Brea deixaven el 6-7 a l’equador del matx. Tot estava per decidir. El
partit continuava essent dur però amb prou encert arbitral, si bé algun jugador
visitant podia haver estat amonestat per reiterades protestes. En qualsevol
cas, el Sant Adrià aprofitava les seves opcions i enmig d’un joc que començava
a ser brut s’avançava amb dos gols (6-8) que serien ràpidament contrarestats
per Jordi Esteve en una superioritat numèrica i Daniel Romaní des de la boia (8-8).
Sergi Font col·locaria el 9-9 abans de l’inici del darrer i polèmic quart.
La intensificació del joc, expulsions dobles un pèl injustes i l’empat a 10
dels visitants després d’un altre gol de Mateo López, van caldejar l’ambient
fins al punt d’esclatar en un enfrontament verbal. Al marge del clàssic “y tú
primero” o el no menys patètic “y tú más” és deplorable que dos equips amb
l’experiència del Badalona i del Sant Adrià arribin a aquests extrems: crits,
cops de punt, llançament d’objectes, destrucció de mobiliari de piscina i un
etcètera que va motivar que els mateixos afeccionats badalonins truquessin als
Mossos d’Esquadra. Prèviament, jugadors com el número 9 dels visitants, reiteradament
advertit, encara podia jugar, havent etzibat un cop de puny a Oriol Navarro
(número 8 del Badalona) en una jugada. L’ull morat i una lleu corriola de sang
van ser mostrades als àrbitres Teixido i Segurana que no van prendre cap mesura
al respecte. Segons reglament, pertocava l’expulsió del jugador, penal i jugar
quatre minuts amb un home de menys. Si això, uns col·legiats com els dos
encarregats no ho xiulen, qui ho ha de fer?
El denotant de la “tangana” va succeir en una jugada en què un dels
veterans del Sant Adrià (i que havia volgut formar part del Badalona aquesta
temporada) va perdre els estreps i va agredir un del Badalona. Immediatament,
bona part dels dos equips es van veure involucrats en una baralla lamentable. Passat
un quart d’hora, a decisió dels àrbitres de no suspendre el partit perquè
encara faltaven 4 minuts, es va reprendre el joc. Dos jugadors visitants van
ser expulsats amb canvi, un d’ells escortat pels mossos, i amb ambient tens
però distanciat, Romaní desfeia l’empat que era contrarestat per un gol del
Sant Adrià. Novament David Arranz, al segon pal i a passada de Jordi Esteve
transformava en gol una superioritat numèrica: era el 12-11. No obstant, una
inferioritat numèrica dels locals no va ser prou defensada i va establir
l’empat a 12 en la penúltima jugada del partit. La última va ser una altra
superioritat numèrica a favor del Badalona que Sergi Font va errar en un xut
alt per sobre el travesser. Al final, un resultat just i un partit per a replantejar-se
internament des de l’ètica i des del joc desencertat de la majoria dels
jugadors que estaven a l’aigua, en un partit amb escàs moviment de banqueta.
No cal dir que tant lamentable és l’ actitud dels jugadors com l’apel·lació
de l’àrbitre internacional: “Jo crec que
en aquest esport”. Un àrbitre internacional no està acostumat a aquests batibulls
de regional i, si la fermesa de criteri beneficia l’equilibri del joc, això li passa
factura en els moments tensos. Els col·legiats haurien d’haver estat més
rigorosos a l’hora d’expulsar jugadors per joc dur. De poc serveix que enmig de
la baralla el col·legiat es dediqui a gravar-ho amb càmera: només capta uns
moments de màxim desconcert però no l’origen del mateix. Un partit no s’escalfa
d’aquesta manera per una sola jugada. Uns àrbitres de la seva categoria, i
repetim, palesa equanimitat xiulant, han de veure que el matx prenia un cos
potencialment perillós que calia frenar. Des d’aquí demanem disculpes als afeccionats,
al club i a la federació per la part que ens toca; sigui poca o molta.
Partit:
1ª Part: 0-1,1-1,1-2,2-1,2-2,2-3,2-4,3-4,3-5
2ª part: 4-5,5-5,5-6,6-6,6-7 (3-2)
3ª part: 6-8,7-8,8-8,8-9,9-9 (3-2)
4ª part: 10-9,10-10,10-11,11-11,12-11,12-12 (3-3) Final 12 - 12
10 expulsions i un penal en contra, 10 expulsions a favor (4 amb canvi)
CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (1), Dani Roma (4), Mateo López(3),
Cisco Roqué, Albert Ferrer "Flama", Oriol Navarro, Óscar Reloba,
Aaron Brea (1), David Arranz (1), Jordi Esteve (2) .
Crònica de: Albert Ferrer "Flama"