Potser no es lo millor manera d'acomiadar-me pero com sóc un sentimental prefereixo estalviar moments emotius, de comiat.
A la vida anem cremant etapes i jo n'he acabat una, la d'entrenador a Badalona. Han estat dues temporades molt intenses en les que he après molt i he gaudit dels companys, dels amics i del waterpolo com quan jugava en primer línia.
Vull donar les gracies a tots per aquesta oportunitat: al club per confiar en mi en el seu moment, a
la gent de l'oficina i als treballadors del club, així com als treballadors de la piscina. Malgrat els petits alts i baixos, hem acabat anant tots en una direcció.
Al Ferran Vinaixa i a l'equip del programa l'Esport de Televisió de Badalona pel seguiment seriós a l'equip de waterpolo i el ressò que ens han donat en un ciutat i televisió on és difícil competir amb figures com Mireia Belmonte o el bàsquet. També a l'Ajuntament per no ajudarnos en res o casi res, ni tan sols per arreglar les porteries trencades quan se'ls hi va comunicar al Nadal. Afortunadament han aguantat sense danys personals. Espero i desitjo que la piscina de 50 metres Mireia Belmonte sigui una realitat en un futur pròxim i no una promesa electoral.
També vull agrair als meus jugadors, tant els del primer equip com els de l'escola, els que han passat i els que encara són, la seva complicitat. També als soferts pares i/o mares, que els han acompanyat a l'entrenament tots els dies encara que plogués, nevés o jugués el Barça. Sense el seu sacrifici això no hagués engegat. I també a la meva dona que em va fer costat en aquest projecte, fent fins i tot de Delegada en els partits, prenent estadístiques i muntant i desmuntant el camp de joc amb mi. La Delegada més guapa del campionat!!!
M'agrada entrenar, m'agrada arbitrar i m'apasiona el waterpolo!!!
Gràcies a tots. Vicens Pascual.
