Badalona 11 - Igualada 9

Badalona 11 - 9 Igualada: un bon partit per a continuar somiant.

El d’avui era un partit transcendental per a mantenir aspiracions a complir l’objectiu de jugar en el grup d’ascens en la cada vegada més imminent segona fase. Després de les doloroses derrotes davant el Granollers B i el Júpiter la victòria davant el líder, el C. N. Igualada era vital per frenar la progressió dels jugadors de l’Anoia i remuntar la moral i el joc dels badalonins.

Acostumats a inicis de partit tebis i a remolc del contrari, els locals han sortit amb una intensitat i concentració inhabituals que els ha permès dominar el partit en tot moment, si bé amb molta pressió, i al darrer quart, amb un seriós perill de perdre’l. El primer parcial ha acabat amb 3-2 i la sensació, després de nombroses errades en atac, que encara es podia fer més. Seguretat i alerta es conjugaven en el primer descans atès que el perillós boia atacant havia aconseguit carregar dues expulsions al compte d’Aaron Brea. Un jugador que ha defensat convincentment el seu marcatge i després, desplaçat puntualment a la banda dreta, ha contribuït a calmar el joc quan aquest ho requeria.

Daniel Romaní obria el marcador des de l’exterior ambun gol que seria ràpidament contrarestat pels visitants. Sergi Font, des de l’exterior, en la línia que ens té acostumats, i Òscar Reloba han posat el 3-1. Un marcador que s’ajustaria novament amb el segon gol igualadí. En general, l’equip local a ha demostrat una gran fermesa en defensa. Una defensa basada en eficaces ajudes al marcatge de boia i unes no menys providencials intervencions d’ambdós porters, Jordi Pañella i Pol Albert, que han contribuït a mantenir l’avantatge assolit durant la primera meitat del matx: primer el referit 3-2 i després un 4-2 posaven al Badalona amb tres gols d’avantatge a l’equador.

En començar el segon quart una bona assistència al boia Oscar Reloba, acabava en gol gràcies a un fantàstic revés. Era la progressió del que acabaria essent el seu partit de la temporada, amb cinc dianes, poques de les habitualment xiulades faltes en atac i extraient diverses exclusions a favor. En canvi Sergi Font feia el seu segon i darrer gol de la tarda tot i les nombroses ocasions, algunes precipitades, dels dos darrers quarts. Un gol que suposa el 5 a 2 i permetia asserenar el ritme del partit que començava a embogir amb constants contraatacs. Daniel Romaní des de la boia, alternant joc amb Reloba, i Mateo López feien el setè gol pels locals. Però els igualadins han escurçat distàncies  amb dos gols seguits: un penal rigorós i una superioritat ben definida que establia 7-4.

El tercer període havia de ser el de la sentència. Però els locals encara estan verds en aquest punt: han d’aprendre a seleccionar millor el tir, observar eficientment les limitacions del porter contrari i aprofitar-la, jugar al límit de la possessió i, sobretot, no precipitar-se tant en el moviment de pilota com en el xut. Poc d’això es va veure davant la pressa de l’Igualada per a remuntar. Dos gols més, de Reloba i de Jordi Esteve ampliaven l’avantatge a cinc diferencials (9-4) però la recurrent relaxació dels badalonins els va passar factura i els visitants van aprofitar algunes errades defensives per marcar tres gols. Al final del tercer quart 9-7 i alerta. I és que aquesta és una dada preocupant: tot i la bona defensa i la ja referida eficàcia dels porters, el Badalona segueix encaixant massa gols per partit. Els cal estudiar més a fons aquest problema que és un dels condicionants de la incapacitat de l’equip de rematar els partits quan ho tenen a l’abast, com si fan els equips potents.

Al darrer quart, per tant, calia esperar l’entrada en tromba d’un Igualada motivat davant la quasi remuntada. Els visitants han empès en atac si bé precipitadament amb nombrosos xuts blocats per la defensa o pel porter Pol Albert, o amb passades al boia que eren contrarestades per les ajudes i pel marcador. Entre mig, Òcar Reloba tornava a marcar gràcies a un altre providencial revés amb l’esquerra que entrava per l’escaire (10-7). Sense dubte, avui que se'l necesitava ha confirmat les expectatives amb que se'l va acollir a l'inici de temporada. Un penal en contra –quasi aturat per Pol Albert- i un xut ben col·locat de l’exterior han demostrat altra vegada la incapacitat de matar el partit dels badalonins i han posat l’accent cardíac en banquetes i grada. Per a rematar-ho una errada monumental de Mateo López en un xut des de camp propi que no ha vist ni porteria ha abortat un contraatac que hagués pogut ésser la sentència. Faltaven tres minuts i encara havien de venir diverses sorpreses. La primera un altre penal a favor dels visitants. Els fantasmes de jornades com la de Banyoles amb un penal a l’últim minut i remuntades com la recent del Granollers B s’apoderaven de l’ambient. No obstant, el porter badaloní encertava la direcció del llançament i aturava in extremis. En el següent atac, Sergi Font aconseguia una exclusió a favor –i targeta vermella pel jugador igualadí, en desplaçar la pilota per impedir-ne el moviment- que acabava amb el definitiu 11-9, quan la pilota més cremava i el temps de possessió i superioritat s’esgotava. Després, un parell de jugades sense compromís a cada banda , tancaven un partit on, cal dir-ho també, l’arbitratge va ser competent per ambdues bandes i, entre altres dades, deixava 10 expulsions a favor del Badalona i 6 expulsions i 3 penals en contra.

Parcials 3-2,4-2,2-3,2-2.

C.N. Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (2), Dani Roma (2), Xavi Querol, Mateo López (1), Cisco Roqué, Albert Ferrer “Flama”, Oriol Navarro, Óscar Reloba (5), Aarón Brea, Isaac Tabuenca, Jordi Esteve (1), Pol Albert.

Crònica cortesia de Vicenç Pascual

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”

Júpiter 13 - Badalona 5

Júpiter 13 - 5 Badalona Correctiu jupiterenc

Pèssim partit a la piscina del Júpiter que suposa la primera derrota escandalosa de la temporada i la quarta en el que va de lliga. Si fins ara les anteriors havien estat per la mínima, la del dissabte passat evidenciava una crisi de joc que ha compromès les aspiracions del Badalona a jugar la lligueta d’ascens. Una dada ho resumeix tot; 14 expulsions a favor de les quals només dues van acabar en gol. La pèssima selecció de xut, la ineficàcia del moviment de pilota, la convincent defensa del Júpiter en una piscina petita –i poc fonda- i, per damunt de tot, l’asèptica actitud dels badalonins van generar un marcador esbiaixat que a l’equador del partit no era insalvable però sí perillós: 6-3.

El Júpiter va sortir a guanyar des de l’inici i el primer parcial reflectia l’ajustat duel entre els dos equips: 3-2. Però el parcial de la segona, 3-1, l’excés de faltes en atac assenyalades a la boia i l’expulsió amb canvi d’Aaron Brea començaven a indicar el perill de la derrota. El Júpiter construïa el joc lentament, aprofitava els contraatacs però afortunadament la defensa en zona a la posició atacant externa esquerra va ser prou eficaç per no agreujar la diferència en el marcador.

Les dues darreres parts van ser una davallada en què els jugadors del Badalona van demostrar impotència tàctica i una absoluta desmotivació van transformar-se en un avantatge insalvable: 9-4 en acabar el tercer període i 13-5 al final del darrer quart. L’única nota positiva va ser el retorn de Dani Romaní que jugava el seu primer partit aquesta temporada desprès d’una lesió i un desafortunat accident. Lluitador i voluntariós, amb poc encert de cara però valuós per les nombroses expulsions que va aconseguir. La setmana vinent a les 19 hores es rebrà a domicili l’Igualada, actual líder. Una nova derrota sentenciaria l’equip i anorrearà els objectius volguts per aquesta temporada alhora que l’esforç i millores en el joc assolits i lluïts especialment en la primera volta.

Parcials: 3-2,3-1,3-1,4-1. Final 13-5

14 expulsions a favor enfront 6 en contra i dos penals.

Jordi Pañella, Sergi Font, Dani Romaní, Xavi Querol, Mateo López, Cisco Roqué, Albert Ferrer “Flama”, Martí Vinyolas, Óscar Reloba, Aaron Brea, Isaac Tabuenca, Jordi Esteve, Pol Albert.

Crònica cortesia de Vicens Pascual

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”

Badalona 13 - Granollers b 14

Badalona 13 - 14 Granollers B, màxima emoció de la temporada

El del passat dissabte 11 va ser el partit amb més emoció i tensió dels jugats pel Badalona aquesta temporada. Va superar amb escreix els del Júpiter i Banyoles, i com en aquests, els locals van perdre per la mínima amb sobrada polèmica arbitral. Va ser un partit vibrant, fort, amb importància del físic però també de la tècnica i la veterania. La primera part va ser molt igualada tot i que el Granollers B es va avançar amb alguns xuts des de l’exterior. Alguna superioritat numèrica també van fer-los sumar un lleuger avantatge que va ser contrarestat amb gols de Jordi Esteve (també en superioritat numèrica i des del cantó esquerre) i Aaron Brea amb xuts exteriors sorprenien defensa i porter.

El següent quart va començar amb un altre gol des de l’exterior de Sergi Font que posava l’empat a 4. Però els visitants, lluny de baixar la guàrdia, van seguir atacant amb intensitat i aconseguint un nou avantatge. Ho feien gràcies a una jugada desafortunada en què la recuperació de pilota d’Aaron Brea en el marcatge al boia va acabar entrant en pròpia porteria. L’emoció encara es mantindria perquè Cisco Roqué, en funcions ocasionals de boia, marcava un gol contra el que havia estat el seu ex-equip fa dues temporades, i Òscar Reloba des de la mateixa posició aconseguia un altre avantatge. Avantatge que novament els visitant reduirien a zero posant l’empat a 7 a l’equador del partit. Abans, però, un avís del desencert letal que dominaria especialment el darrer quart: xut des de 8 metres de Mateo López que el defensa del Granollers B bloca desviant la pilota fora dels límits pel camp local. És a dir, segons reglament, pilota queda en possessió dels atacants, el Badalona. La decisió de la col·legiada, no contradita per l’altre àrbitre, va afavorir l’equip que defenia. Inexplicable.

El tercer període va ser el de Mateo López que va posar-se al capdavant de l’equip i desplegant la veterania i l’habitual encert en la conducció del joc, va sumar dos gols més des de la boia (9-7). No obstant, els visitants van remuntar el marcador aprofitant certa desorganització defensiva dels locals i un penal inexistent, en què l’atacant del Granollers va perdre la pilota netament però que els àrbitres no van entendre així. Altra vegada empat: 9-9 i tota la tensió a la piscina municipal de Badalona.

El darrer quart va ser explosiu. Dos gols més de Mateo López (11-9). Calia jugar llarg, intentar que no assenyalessin expulsions absurdes i avortant netament els atacs visitants. No va haver-hi res d’això. Per començar, es va incrementar la tendència arbitrals a assenyalar faltes en atac dels badalonins, especialment dels boies, però també d’altres jugadors atacants. A més, els àrbitres van donar un gol fantasma la pilota si va entrar, no ho va fer sencer com prescriu el reglament- i van omplir l’expedient amb nombroses expulsions que fluctuaven entre la rigorositat i la inexistència. Així per exemple la tercera d’Aaron Brea que només pressionava netament amb el cos i aixecant els braços empenyent el boia fins a quatre metres.

Entre tant, un xut de Sergi Font mantenia l’avantatge de dos gols que els visitants havien reduït (12-10). Un penal a favor (l’únic aconseguit en tot el partit, l’únic concedit als esforços dels boies a la quarta part i, segurament, un regal excessiu per aquesta jugada en concret que denoten el desencert a l’hora de xiular). Isaac Tabuenca amb un xut sec i col·locat a la part baixa del pal esquerra del porter tornava a posar en avantatge al locals amb el 13-12. Però una altra expulsió més que discutible (el defensor enfonsa clarament la pilota a l’atacant i és expulsat) va ser transformada en l’empat a 13-13. Una badada defensiva al darrer moment en assenyalar una falta quan els nostres sortien al contraatac després de la recuperació de pilota, va posar 13 a 14 a favor del Granollers B a 4 segons del final. En total: 8 expulsions i un penal en contra enfront de 6 expulsions 2 penals a favor –cap d’elles al darrer període, en què els nostre boies van seguir lluitant amb la mateixa intensitat i, fins i tot, rebent més pilotes que la resta del matx-. El proper repte serà a la piscina del Júpiter a les 18h de la tarda on els de Badalona necessiten puntuar per mantenir-se vius a la part alta de la classificació.

Els parcials van ser: 3-4,4-3,2-2,4-5.

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (2), Aaron Brea (1), Xavi Querol, Mateo López (4), Cisco Roqué (2), Albert Ferrer “Flama”, Martí Vinyoles, Oscar Reloba (1), Dani Muñoz, Isaac Tabuenca (1), Jordi Esteve (2), Pol Albert.