Badalona 11 - Igualada 9

Badalona 11 - 9 Igualada: un bon partit per a continuar somiant.

El d’avui era un partit transcendental per a mantenir aspiracions a complir l’objectiu de jugar en el grup d’ascens en la cada vegada més imminent segona fase. Després de les doloroses derrotes davant el Granollers B i el Júpiter la victòria davant el líder, el C. N. Igualada era vital per frenar la progressió dels jugadors de l’Anoia i remuntar la moral i el joc dels badalonins.

Acostumats a inicis de partit tebis i a remolc del contrari, els locals han sortit amb una intensitat i concentració inhabituals que els ha permès dominar el partit en tot moment, si bé amb molta pressió, i al darrer quart, amb un seriós perill de perdre’l. El primer parcial ha acabat amb 3-2 i la sensació, després de nombroses errades en atac, que encara es podia fer més. Seguretat i alerta es conjugaven en el primer descans atès que el perillós boia atacant havia aconseguit carregar dues expulsions al compte d’Aaron Brea. Un jugador que ha defensat convincentment el seu marcatge i després, desplaçat puntualment a la banda dreta, ha contribuït a calmar el joc quan aquest ho requeria.

Daniel Romaní obria el marcador des de l’exterior ambun gol que seria ràpidament contrarestat pels visitants. Sergi Font, des de l’exterior, en la línia que ens té acostumats, i Òscar Reloba han posat el 3-1. Un marcador que s’ajustaria novament amb el segon gol igualadí. En general, l’equip local a ha demostrat una gran fermesa en defensa. Una defensa basada en eficaces ajudes al marcatge de boia i unes no menys providencials intervencions d’ambdós porters, Jordi Pañella i Pol Albert, que han contribuït a mantenir l’avantatge assolit durant la primera meitat del matx: primer el referit 3-2 i després un 4-2 posaven al Badalona amb tres gols d’avantatge a l’equador.

En començar el segon quart una bona assistència al boia Oscar Reloba, acabava en gol gràcies a un fantàstic revés. Era la progressió del que acabaria essent el seu partit de la temporada, amb cinc dianes, poques de les habitualment xiulades faltes en atac i extraient diverses exclusions a favor. En canvi Sergi Font feia el seu segon i darrer gol de la tarda tot i les nombroses ocasions, algunes precipitades, dels dos darrers quarts. Un gol que suposa el 5 a 2 i permetia asserenar el ritme del partit que començava a embogir amb constants contraatacs. Daniel Romaní des de la boia, alternant joc amb Reloba, i Mateo López feien el setè gol pels locals. Però els igualadins han escurçat distàncies  amb dos gols seguits: un penal rigorós i una superioritat ben definida que establia 7-4.

El tercer període havia de ser el de la sentència. Però els locals encara estan verds en aquest punt: han d’aprendre a seleccionar millor el tir, observar eficientment les limitacions del porter contrari i aprofitar-la, jugar al límit de la possessió i, sobretot, no precipitar-se tant en el moviment de pilota com en el xut. Poc d’això es va veure davant la pressa de l’Igualada per a remuntar. Dos gols més, de Reloba i de Jordi Esteve ampliaven l’avantatge a cinc diferencials (9-4) però la recurrent relaxació dels badalonins els va passar factura i els visitants van aprofitar algunes errades defensives per marcar tres gols. Al final del tercer quart 9-7 i alerta. I és que aquesta és una dada preocupant: tot i la bona defensa i la ja referida eficàcia dels porters, el Badalona segueix encaixant massa gols per partit. Els cal estudiar més a fons aquest problema que és un dels condicionants de la incapacitat de l’equip de rematar els partits quan ho tenen a l’abast, com si fan els equips potents.

Al darrer quart, per tant, calia esperar l’entrada en tromba d’un Igualada motivat davant la quasi remuntada. Els visitants han empès en atac si bé precipitadament amb nombrosos xuts blocats per la defensa o pel porter Pol Albert, o amb passades al boia que eren contrarestades per les ajudes i pel marcador. Entre mig, Òcar Reloba tornava a marcar gràcies a un altre providencial revés amb l’esquerra que entrava per l’escaire (10-7). Sense dubte, avui que se'l necesitava ha confirmat les expectatives amb que se'l va acollir a l'inici de temporada. Un penal en contra –quasi aturat per Pol Albert- i un xut ben col·locat de l’exterior han demostrat altra vegada la incapacitat de matar el partit dels badalonins i han posat l’accent cardíac en banquetes i grada. Per a rematar-ho una errada monumental de Mateo López en un xut des de camp propi que no ha vist ni porteria ha abortat un contraatac que hagués pogut ésser la sentència. Faltaven tres minuts i encara havien de venir diverses sorpreses. La primera un altre penal a favor dels visitants. Els fantasmes de jornades com la de Banyoles amb un penal a l’últim minut i remuntades com la recent del Granollers B s’apoderaven de l’ambient. No obstant, el porter badaloní encertava la direcció del llançament i aturava in extremis. En el següent atac, Sergi Font aconseguia una exclusió a favor –i targeta vermella pel jugador igualadí, en desplaçar la pilota per impedir-ne el moviment- que acabava amb el definitiu 11-9, quan la pilota més cremava i el temps de possessió i superioritat s’esgotava. Després, un parell de jugades sense compromís a cada banda , tancaven un partit on, cal dir-ho també, l’arbitratge va ser competent per ambdues bandes i, entre altres dades, deixava 10 expulsions a favor del Badalona i 6 expulsions i 3 penals en contra.

Parcials 3-2,4-2,2-3,2-2.

C.N. Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (2), Dani Roma (2), Xavi Querol, Mateo López (1), Cisco Roqué, Albert Ferrer “Flama”, Oriol Navarro, Óscar Reloba (5), Aarón Brea, Isaac Tabuenca, Jordi Esteve (1), Pol Albert.

Crònica cortesia de Vicenç Pascual

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”