Badalona 9 - 13 Vallirana

Badalona 9 - 13 Vallirana. Mal partit, sobretot en atac

Poc a comentar en una tarda poc inspirada dels locals en atac. Van oferir una imatge molt tova i massa permissiva amb algun jugador franquícia dels visitants, tot i que el Míster havia ordenat una atenció especial en el seu marcatge: el resultat va ser clar i va marcar 5 gols en el partit, 4 en les dues primeres parts, ajudant al Vallirana a portar la iniciativa en un enfrontament que va iniciar-se amb una enganyosa igualtat que deixava el primer parcial amb 4-3 a favor dels badalonins. L’únic moment, per cert, en què van anar per davant.

A la segona part els visitants posaven un 0-4 al marcador fruit del millor encert cara a porteria i del desencert dels nostres amb pocs xuts ben dirigits entre els tres pals, al porter o a la platja. A l’equador del matx el desavantatge era de tres gols i la distància preocupant però no definitiva: 4-7.

El següent quart va començar amb un gol del seu jugador número 4, sol, des del perímetre, davant la passivitat dels nostres, que amb un gol d’ Arranz, tot cor com sempre, però ja minvat físicament, maquillava el parcial 1-4 que els visitants feien per estirar el marcador fins el 5-11 més que complicat.

Al darrer parcial els de Vallirana han fet el que "diu els llibres": possessions llargues, exhaurir els 30 segons de possessió, no precipitar-se i matar el partit. Els locals, a la desesperada, amb dos gols de veterà de Mateo, dos més d’ Arranz i un de Dani Muñoz maquillaven in extremis un mal resultat en un partit on s’ha xutat molt i molt malament.

El Badalona amb baixes importants com la de Jordi Esteve, que només jugat dos minuts en ressentir-se d’una contusió. Mal partit també dels dos porters, Jordi Pañella i Pol Albert, que no han estat com altres vegades i han encaixat gols evitables.

5 expulsions a favor (3 gols) i 8 expulsions en contra.

Partit: 1ª part: 0-1,1-1,2-1,2-2,2-3,3-3,4-3 (4-3)

2ª part: 4-4,4-5,4-6,4-7 (0-4)

3ª part: 4-8,4-9,5-9,5-10,5-11 (1-4)

4ª part: 5-12,6-12,6-13,7-13,8-13,9-13 (4-2) Final 9-13

: 

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font, Dani Romaní (1), Martí Vinyoles, Mateo López (3), Cisco Roqué (1), Albert Ferrer “Flama”, Dani Múñoz (1), Marc Àlex Pagés, Aaron Brea, David Arranz (3), Jordi Esteve i Pol Albert.

Crònica cortesia de Vicens Pascual

BANYOLES 14 - 15 BADALONA

BANYOLES 14 - 15 BADALONA Victòria massa ajustada 

Un Badalona amb diverses baixes tant per lesió com per compromisos diversos, visitava un Banyoles complet. Tot i el caràcter intranscendent del partit ambdós equips van sortir a guanyar des del primer xiulet. Va ser un matx dominat per bon joc i el faire-play amb un marcador enganyós. Els dos primers quarts van tendir cap al cantó banyolí en l’avantatge del marcador, mentre que els dos següents van ser del Badalona tot i un darrer quart desastrós en defensa que el va fer perdre el quatre gols d’avantatge a mig quart. I és que malgrat les ganes un cert aire de relaxació dominava l’ambient. Una relaxació falta d’intensitat mental, habitual en els primers quarts del Badalona de la primera volta de la primera fase com ja dèiem en les cròniques pertinents.

Això va facilitar que el poder ofensiu dels locals trobés fortuna aviat amb un gol des de la boia. Ràpidament Cisco Roqué des de l’extrem bo rematava a gol una superioritat numèrica aconseguida per Romaní. El mateix Romaní marcaria dos gols més deixant el parcial amb 2-3. No obstant, la voluntat del Banyoles era clara i dos gols seus posaven en evidència que el partit seria més igualat del previsible. Amb 4-3 s’iniciava el següent quart i cert moviment de banqueta visitant dinamitzant una espiral de gol i rèplica quasi constant com demostra el de 3-3. Gols de Sergi amb el seu clàssic xut parabòlic, d’Arranz des de l’exterior –en superioritat numèrica- i de Jordi Esteve amb el seu acadèmic llançament ajustat al escaire posaven el 7-6 a l’equador del partit descans. Però la sensació era d’un cert esllanguiment davant la pressió banyolina. Calia pujar en intensitat i aprofitar un millor estat físic i encert de vers la porteria contrària.

D’aquesta manera el tercer quart, amb canvis que intentaven equilibrar el perfil de jugador en cada banda –fet no gaire resolt en el quart anterior-, va resoldre’s amb  bona defensa en les ajudes en el marcatge al boia i un claríssim 1-5 a favor dels visitants que trencava el partit. Romaní des de la boia completava la seva habitual bona actuació i feia dos més (quatre en total), Tabuenca sorprenia a tothom a un xut ajustat a l’escaire inferior dret en una falta llunyana, Arranz des de la boia treia petroli en les lluites i Marc culminava des del centre un contraatac a passada de “Flama”, estrenant-se enguany. El resultat al final del període era de 8-11 i les sensacions havien canviat: domini, tranquil·litat, intervenció variades de jugadors i partit sota control.

No obstant la suposada tranquil·litat i confiança es van veure seriosament amenaçades pels locals. Tot i que Arranz va ampliar l’avantatge amb n nou gol –el seu tercer- que posaven un clar 8-12, la rèplica no es va fer esperar (9-12). Un nou gol de Tabuenca mantenia el màxim avantatge però que, seguint la dinàmica del matx seria contrarrestat per un penal (10-13). Faltaven cinc minuts pel xiulet final. Però en un joc on cada minut permet aproximadament una possessió per equip no s’hi val a badar: el que va fer el Badalona, que tot i un gol de Jordi Esteve va veure com el Banyoles devorava l’avantatge assolit a falta d’un minut i escaig pel final aconseguia empatar a 14. Sense dubte massa gols encaixats, especialment per un Badalona que ha de millorar aquest aspecte i les puntuals desconnexions. El catorzè gol banyolí, per cert, d’un bonic i potent revés que el porter Pol Albert no va poder aturar com tampoc ho va fer amb el gol anterior de penal.

La insistència en atac del Badalona va tenir fruit i una exclusió a favor i un oportuníssim temps mort demanat per Vicens Pascual van permetre recol·locar els jugadors: els esquerrans al seu lloc i Romaní al primer pal, per aprofitar el trencament de dos metres i penjar-la al primer pal. No obstant, Tabuenca va etzibar precipitadament un xut al seu angle llarg que va caure mort a l’aigua després de donar al pal. El rebot l’aprofitava el capità “Flama” amb un canvi de mà tan ràpid com precís per empènyer la pilota i amb la campana del darrer minut ja sonada, fer pujar el darrer gol del partit. El Banyoles va llançar-se a una ofensiva per assolir un nou empat però la seva precipitació no va tenir recompensa. La pilota va ser marejada per la defensa visitant fins a esgotar les darreres dècimes confirmant una victòria necessària per assolir el cinquè lloc de la classificació general que és l’actual objectiu.

1ª part: 1-0,1-1,2-1,2-2,2-3,3-3,4-3 (4-3)

2ª part: 5-3,5-4,6-4,6-5,6-6,7-6 (3-3)

3ª part: 7-7,7-8,7-9,8-9,8-10,8-11 (1-5)

4ªpart: 8-12,9-12,9-13,10,13,10-14,11-14,12-14,13-14,14-14,14-15 (6-4) Final 14-15

10 expulsions a favor i 5 expulsions i 2 penals en contra.

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (1), Dani Romaní (4), Isaac Tabuenca (2), Martí Vinyoles, Cisco Roqué (1), Albert Ferrer "Flama" (1), Dani Muñoz, Marc Alex Pagès (1), David Arranz (3), Jordi Esteve (2) i Pol Albert.

Crònica de Vicens Pascual.

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”

CN MOLINS DE REI B 8 - BADALONA 12

Molins de rei B 8 - 12  Badalona: victòria balsàmica

Desprès del cop moral de no jugar al grup d’ascens, amb la conseqüent i perillosa relaxació en els entrenaments i el plantejament d’aquests, el Badalona afrontava el primer partit de la segona fase amb expectatives incertes davant el Molins de Rei B. Els del Baix Llobregat habituats a una piscina molt ample i llarga van plantejar un joc pausat,força igualat durant els dos primers quarts, arribant fins i tot a assolir un avantatge de tres gols. No obstant, el Badalona, amb bon físic i mostrant un joc serè i ben distribuït per les posicions que ràpidament va donar fruit. Va ser gràcies a Romaní que transformava un penal provocat pel capità “Flama” desprès d’ una "frivolité" en guanyar la posició al contrari amb un autopassada amb el peu. Els locals, però, van reaccionar amb dos gols: un gràcies a una superioritat numèrica i un altre arran d’una badada defensiva. No obstant, l’omnipresent Romaní restablia una escadussera igualtat en el marcador ja que el primer quart acabaria amb 4-2.

Al següent quart, Vicens Pascual va voler reactivar l’equip amb el canvi de quatre jugadors intentant mantenir un ritme alt de partit. Si bé no era un partit dur i molt brusc en el cos a cos –jugades a la boia, al marge-, les dimensions de la piscina obligada a nedar molt. Especialment en els canvis de possessió fruit de les faltes en atac. Novament Romaní amb una passada mil·limètrica de “Flama” feia el tercer gol pels visitants, que seria contrarestat per dues superioritats numèriques ben executades pel Molins de Rei B. El partit semblava escapar-se però l’autoconfiança en el joc dels badalonins va evitar la davallada i així dos dels puntals, Cisco Roqué i Sergi Font transformaven acadèmicament dos llançament exteriors. A l’equador del partit, el resultat de 6-5 i tot estava obert.

Només començar la tercera part, un penal provocat per Mateo López feia novament un empat, a 6, amb gràcies a l’efectivitat habitual de Sergi Font. A la següent jugava s’invertien els papers i els resultats: Sergi Font provocava un penal que Mateo López errava. Una imprecisió que compensaria poc després gràcies a la seva veterania gràcies a la lluita a la boia (6-7). Per primera vegada el Badalona es posava per davant al marcador aconseguint un avantatge que Sergi Font (que anotava un altre hat-trick aquesta temporada) i Cisco Roqué estirarien fins al 7-9, deixant un bon parcial de 1-4. 

El Badalona, jugava pausat però amb tensió i era més resolutiu en atac i en defensa que els locals. Fins i tot “Flama” transformava una superioritat numèrica des del segon pal gràcies a l’assistència en curt de Cisco Roqué. Poc després el mateix Cisco rematava una tarda força inspirada de cara a porteria amb el seu tercer gol, arrodonint una actuació honorífica com a efemèride del seu vint-i-cinquè aniversari. En defensa l’equip feia ajudes i basculava al perímetre, mentre Pol Albert feia aturades significatives. Romaní a la boia arrodonia el seu paper amb un quart gol (7-12) i l’equip jugava llarg i sense pressió, especulant amb la possessió. Només un penal provocat per la defensa badalonina per a perdre més temps deixava el 8-12 final (amb un parcial a les dues darreres parts de 2-7).

Partit-1ª part: 0-1,1-1,2-1,2-2,3-2,4-2                   

2ª part: 4-3,5-3,6-3,6-4,6-5 (2-3)                           

3ª part: 6-6,6-7.7-7,7-8,7-9 (1-4)

4ª part 7-10,7-11,7-12,8-12 (1-3) Final 8-12

9 expulsions i 3 penals a favor, 10 expulsions i penal en contra.

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (3), Dani Romaní (4), Isaac Tabuenca, Mateo López (1), Cisco Roqué (3), Albert Ferrer “Flama” (1), Martí Vinyoles, Aaron Brea, Alex Pagès. Jordi Esteve i Pol Albert.

BADALONA 12 - CWSA 12

Badalona 12-12 C W Sant Adrià o quan l’esport deixa de ser-ho

El de dissabte era una mena de derbi entre dues ciutats veïnes i dos equips que tenen en comú la voluntat de construir llurs escoles de waterpolo i, especialment, les nombroses renovacions i incorporacions de jugadors diversos les dues darreres temporades. A més, cal sumar el passat –en diverses èpoques- de bona part de l’actual contingent badaloní. Per tant, al marge de certs bons tractes entre els que en algun moment han compartit casquet en aquests equips o en altres, es preveia un partit tens i disputat on l’arbitratge havia de jugar un paper clau en l’equilibri de l’esportivitat.

Com ja dèiem en la darrera crònica, el partit era intranscendent per als interessos del Badalona, ja assegurat en el tercer lloc de la taula i sense opcions de jugar la fase següent en el grup d’ascens. En canvi pel Sant Adrià implicava la possibilitat de quedar en cinquè lloc arrodonint un primer tram de lliga on han posat les coses complicades als equips de la part alta de la classificació. Així l’ inici del partit va ser intens per part dels visitants i lleument descentrats per part dels locals que, a més, patien les baixes d’última hora per lesió del porter Pol Albert i del boia titular Òscar Reloba.

El parcial va acabar amb 3-5 i una bona actuació del boia visitant, un darrer fitxatge de l’equip del Besòs; però també amb certa duresa encara lícita dins els paràmetres d’un joc de contacte com és el waterpolo. Una duresa que l’arbitratge efectiu dels senyors Teixidó i Segurana (internacional i nacional, respectivament) semblava contenir: l’un deixant jugar, l’altre xiulant amb més facilitat. Els jocs dels badalonins acusava diverses contrafaltes, poca creativitat i un estatisme que obligava a moure la pilota pel perímetre sense gaire eficàcia. En resum, poques idees tàctiques per desmantellar el joc més pacient del Sant Adrià. 

En el següent quart va induir  a una revifada local amb gols de Mateo López i Dani Romaní, efectius com de costum  (5-5). Dos gols més visitants i un xut llunyà d’Aaron Brea deixaven el 6-7 a l’equador del matx. Tot estava per decidir. El partit continuava essent dur però amb prou encert arbitral, si bé algun jugador visitant podia haver estat amonestat per reiterades protestes. En qualsevol cas, el Sant Adrià aprofitava les seves opcions i enmig d’un joc que començava a ser brut s’avançava amb dos gols (6-8) que serien ràpidament contrarestats per Jordi Esteve en una superioritat numèrica i Daniel Romaní des de la boia (8-8). Sergi Font col·locaria el 9-9 abans de l’inici del darrer i polèmic quart.

La intensificació del joc, expulsions dobles un pèl injustes i l’empat a 10 dels visitants després d’un altre gol de Mateo López, van caldejar l’ambient fins al punt d’esclatar en un enfrontament verbal. Al marge del clàssic “y tú primero” o el no menys patètic “y tú más” és deplorable que dos equips amb l’experiència del Badalona i del Sant Adrià arribin a aquests extrems: crits, cops de punt, llançament d’objectes, destrucció de mobiliari de piscina i un etcètera que va motivar que els mateixos afeccionats badalonins truquessin als Mossos d’Esquadra. Prèviament, jugadors com el número 9 dels visitants, reiteradament advertit, encara podia jugar, havent etzibat un cop de puny a Oriol Navarro (número 8 del Badalona) en una jugada. L’ull morat i una lleu corriola de sang van ser mostrades als àrbitres Teixido i Segurana que no van prendre cap mesura al respecte. Segons reglament, pertocava l’expulsió del jugador, penal i jugar quatre minuts amb un home de menys. Si això, uns col·legiats com els dos encarregats no ho xiulen, qui ho ha de fer?

El denotant de la “tangana” va succeir en una jugada en què un dels veterans del Sant Adrià (i que havia volgut formar part del Badalona aquesta temporada) va perdre els estreps i va agredir un del Badalona. Immediatament, bona part dels dos equips es van veure involucrats en una baralla lamentable. Passat un quart d’hora, a decisió dels àrbitres de no suspendre el partit perquè encara faltaven 4 minuts, es va reprendre el joc. Dos jugadors visitants van ser expulsats amb canvi, un d’ells escortat pels mossos, i amb ambient tens però distanciat, Romaní desfeia l’empat que era contrarestat per un gol del Sant Adrià. Novament David Arranz, al segon pal i a passada de Jordi Esteve transformava en gol una superioritat numèrica: era el 12-11. No obstant, una inferioritat numèrica dels locals no va ser prou defensada i va establir l’empat a 12 en la penúltima jugada del partit. La última va ser una altra superioritat numèrica a favor del Badalona que Sergi Font va errar en un xut alt per sobre el travesser. Al final, un resultat just i un partit per a replantejar-se internament des de l’ètica i des del joc desencertat de la majoria dels jugadors que estaven a l’aigua, en un partit amb escàs moviment de banqueta.  

No cal dir que tant lamentable és l’ actitud dels jugadors com l’apel·lació de l’àrbitre internacional:  “Jo crec que en aquest esport”. Un àrbitre internacional no està acostumat a aquests batibulls de regional i, si la fermesa de criteri beneficia l’equilibri del joc, això li passa factura en els moments tensos. Els col·legiats haurien d’haver estat més rigorosos a l’hora d’expulsar jugadors per joc dur. De poc serveix que enmig de la baralla el col·legiat es dediqui a gravar-ho amb càmera: només capta uns moments de màxim desconcert però no l’origen del mateix. Un partit no s’escalfa d’aquesta manera per una sola jugada. Uns àrbitres de la seva categoria, i repetim, palesa equanimitat xiulant, han de veure que el matx prenia un cos potencialment perillós que calia frenar. Des d’aquí demanem disculpes als afeccionats, al club i a la federació per la part que ens toca; sigui poca o molta.

Partit:

1ª Part: 0-1,1-1,1-2,2-1,2-2,2-3,2-4,3-4,3-5

2ª part: 4-5,5-5,5-6,6-6,6-7 (3-2)

3ª part: 6-8,7-8,8-8,8-9,9-9 (3-2)

4ª part: 10-9,10-10,10-11,11-11,12-11,12-12 (3-3) Final 12 - 12

10 expulsions i un penal en contra, 10 expulsions a favor (4 amb canvi)

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (1), Dani Roma (4), Mateo López(3), Cisco Roqué, Albert Ferrer "Flama", Oriol Navarro, Óscar Reloba, Aaron Brea (1), David Arranz (1), Jordi Esteve (2) .

Crònica de: Albert Ferrer "Flama" 

Badalona vs C.WP Sant Adrià

Vicens Pascual i Capità Fusta "xupant càmera"

http://tvbadalona.xiptv.cat/l-esport/capitol/10-de-febrer-de-2014

BANYOLES 11 - 13 BADALONA

 Una victòria sense l’objectiu final


El d’avui tornava a ser un partit clau. El rival el sempre problemàtic Banyoles que a la primera volta va guanyar a domicili badaloní per la mínima i en els darrers segons. Els visitants, per tant, anaven conscienciats de la importància d’obtenir la victòria i de les dificultats de jugar en una piscina més ampla que la pròpia.

El partit va començar de manera vibrant pels visitants, amb 2 gols de Jordi Esteve i un de Dani Roma pràcticament seguits que, en la seva línia habitual, dinamitzaven el joc de l’equip. En defensa s’aturaven els jugadors clau i Aaron Brea escombrava les pilotes al boia amb un marcatge tan eficaç com net visualment. Per si de cas, les ajudes també arribaven puntuals facilitant que la majoria d’ocasions del Banyoles fossin de llançament exterior. L ‘avui, altra vegada titular, Pol Albert també contribuïa amb fermesa sota pals. Abans d’acabar la part els locals inauguraven el marcador. Aprofitant una exclusió a favor i replantejant el joc amb un temps mort, el capità Albert Ferrer “Flama” feia el que no acostuma a fer: marcar un gol a passada de Jordi Esteve des del primer pal en un llançament taquicàrdic en el que va poder fintar davant la passivitat defensa del rival. Així s’acabava la part, amb un còmode 1-4.

No obstant, el Badalona no ha après encara a gestionar els resultats positius i el segon quart ho va demostrar. La intensitat defensiva va ser menor, especialment en les ajudes i tot i que el ritme era controlat per ells, el Banyoles va aconseguir endur-se el parcial (4-3) d’un període en el que va començar marcant. Un gol que va ser ràpidament contrarrestat per “Flama” que aprofitant una contrafalta rebuda –i amb la ràpida ajuda i passada de Sergi Font- iniciava un contraatac que acabava amb un xut escurat al pal al límit de l’arribada del defensa. A partir d’aquí el desgavell defensiu del Badalona va passar factura i en pocs minuts l’avantatge de tres gols va anorrear-se: 5-5 i una lleu sensació de frustració envaïa els homes de Vicens Pascual. No obstant, en la dinàmica habitual del seu joc en aquest tipus de partits van tornar-se a posar per davant amb dos gols: una vaselina de considerable bellesa en la paràbola a càrrec de Jordi Esteve i un altre a càrrec d’Aaron Brea després de robar una pilota en camp propi i iniciar una escapada definida acadèmicament amb un xut sec i ras ajustat al pal.

La tercera part va iniciar-se amb una altra ofensiva dels banyolins que, esperonats a poder remuntar dos gols, van marcar en dues ocasions posant entre les cordes al Badalona. Empat a 7 al marcador i tot i l’evident superioritat de joc visitant el resultat demostrava que no s’hi valia a badar i que, cal reiterar-ho perquè és una constant- no saben rematar els partits. En aquest punt l’esquerrà Jordi Esteve marcava el seu quart gol aprofitant una superioritat numèrica amb un dels seus xuts potent per l’escaire. Altra vegada, en superioritat numèrica, el mateix Esteve, cedia la pilota a Dani Romaní al primer pal que tornava a posar dos diferencials al marcador. Un Dani Romaní que, val a dir-ho, al marge dels gols, va contribuir molt a la boia amb diverses exclusions. Abans d’acabar el quart el Banyoles va marcar el seu vuitè gol fent palès que no hi havia res sentenciat: 8-9 i un parcial a favor de 3-2

En el darrer període, la millor condició física dels visitants va facilitar jugar amb alguns contraatacs i avortar-ne els del Banyoles. Una qualitat en part recolzada en el moviment de banqueta que ha permès donar minuts a jugadors com Xavier Querol, Dani Muñoz, Martí Vinyoles i David Arranz –retornat després de mesos a causa d’una lesió- en la segona i tercera parts. El ritme del partit seguia, doncs, controlat pel Badalona i així ho demostrava una canonada marca de la casa de Sergi Font des d’uns 10 metres, superant tots els braços defensors i fent impossible l’estirada del porter. Visualment espectacular. Però l’espectacle serveix de poc per a guanyar si no va acompanyat de gols i aquests els van servir Romaní des de la boia i Òscar Reloba en una superioritat numèrica que certificava la màxima de diferencials: 8-12. Calia jugar amb el marcador, assegurar possessions llargues i les passades als companys,... és a dir, calmar el joc. El Banyoles però va convertir en gol dues superioritats numèriques que Pol Albert, en un bon partit jugat sencer, no va poder fer gran cosa. Faltaven poc més de tres minuts i altra vegada tot i les sensacions de control, l’experiència recordava que partits així també s’havien partit. Només calia recordar la dolorosa derrota in extremis contra el Granollers B fa unes jornades. No debades, el Badalona té bon equip i jugadors resolutius i altra vegada Dani Romaní feia el seu quart gol de la tarda. Era el gol de la tranquil·litat, especialment important perquè encara faltava el darrer dels locals establint el definitiu 11-13 al darrer minut.

Des de la perspectiva matemàtica el proper partit, dissabte vinent a les 19 hores a Badalona, serà intranscendent. Els homes de Vicens Pascual ja estan consolidats en la tercera posició i, per tant, a la següent fase formarà grup amb els equips que hagin quedat tercer i quart (actuals grup A i B) en aquest inici de campionat. La victòria per la mínima i als darrers sospirs de partit de l’ Igualada a la piscina del Sant Adrià (10-11), després d’haver anat a remolc tot el partit, van acostar el somni el badaloní però sense materialitzar-lo. S’escapen, doncs, les opcions de jugar en el grup d’ascens. Sense dubte caldrà replantejar objectius. No obstant, l’escassa significació matemàtica del proper partit, precisament contra el Sant Adrià, és inversament proporcional a la motivació i tensió del que és pot considerar una mena de derbi. Sense dubte, serà un partit ajustat, amb patiment contra un equip visitant  que ve amb moltes ganes de reivindicar-se i demostrar que en les darreres jornades posa en seriosos problemes als equips de la part alta de la classificació.

Dades:

1ª Part: 0-1,0-2,0-3,1-3,1-4 (1-4)
2ª Part: 2-4,2-5,3-5,4-5,5-5,5-6,5-7 (4-3)
3ª Part: 6-7,7-7,7-8,7-9,8-9 (3-2)
4ª Part: 8-10,8-11,8-12,9-12,10-12,10-13,11-13 (3-4) Final

9 expulsions a favor i 7 en contra.

Jordi Pañella, Sergi Font (1), Dani Romaní (4), Xavi Querol, Dani Muñoz, Martí Vinyoles, Albert Ferrer “Flama” (2), Oriol Navarro, Òscar Reloba (1), Aaron Brea (1), David Arranz, Jordi Esteve (4) i Pol Albert.

Crònica de Vicens Pascual
Revisió i ampliació: Albert Ferrer “Flama”