miércoles, 4 de diciembre de 2013

Badalona 10 - Banyoles 11

Badalona 10 - 11 Banyoles... i adéu al liderat.

La darrera crònica s’obria amb la preocupació per l’excés de calma i, especialment, per l’expectativa poc incisiva i de tempteig passiu amb què el Badalona iniciava els partits. El ralentiment del joc i la sensació de no saber com abordar el rival i el propi sistema organitzatiu d’atac havien estat la tònica de les darreres setmanes. La línia preocupant es va confirmar dissabte passat: el Badalona té un problema amb els inicis de partit. 

Així tot i l’afavoriment d’un penal –dubtós- a l’inici del matx gràcies a la lluita del boia Óscar Reloba, la sensació d’anarquia i esllanguiment dels badalonins feia témer un joc irregular i desencertat. Per començar el referit penal llençat per Cisco Roqué va participar del malefici característic dels locals des dels cinc metres. Va ser un dels diversos xuts estavellats al pal. El Banyoles va aprofitar millor els seus atacs: exclusions, jugades amb superioritat numèrica i una distribució ofensiva prou productiva amb dos gols. Entre un i altre, Sergi Font, el pitxitxi badaloní, havia aconseguit l’empat a u. Aparentment el resultat no era dolent però l’experiència d’enguany feia preveure una segona part incòmode. 

A tot plegat cal sumar-hi unes actuacions arbitrals qüestionables per ambdues banquetes però, significativament, pels interessos locals al llarg de tot el partit: constants faltes en atac assenyalades al boia, exclusions en contra molt rigoroses i fins i tot alguns dobles –que semblen la moda arbitral d’aquesta temporada-. A això cal sumar-hi els propis errors locals: atacs malversats amb pilotes perdudes, insuficiència en les transicions i contraatacs dels visitants van situar-los a quatre gols per davant amb un escandalós i quasi catastròfic 1-5 a meitat del segon quart. Una tímida reacció del Badalona va moure el marcador cap al 2-6 que ràpidament va ser contrarestat amb un altre gol del Banyoles (2-6). No obstant, la concentració anava en augment i al final de la part l’avantatge dels forasters era de dos gols: 4-6 i els mobles podien salvar-se als gols de David Arranz i una picaresca vaselina d’Isaac Tabuenca. 

Endollats en el partit, era el moment de remuntar seguint el patró de les anteriors jornades. Si en els dos primers parcials només es va xutar 7 vegades (amb el penal inclòs), en el tercer calia insistir en llançaments exteriors: van arribar gols de Cisco Roqué i Isaac Tabuenca. La potència defensiva, amb David Arranz i Aaron Brea al capdavant, des del marcatge de la boia, van posar les coses bastant difícils al rival que només va marcar un gol. 6-7: era qüestió d’incidir més atac, sense precipitar-se.

En el darrer quart, l’esperada sortida en tromba va endegar la remuntada necessària: Sergi Font marcava el seu tercer gol amb un dels seus potents llançaments exteriors. Però dues badades defensives capgiraven el marcador: 7-9. la insistència en defensa –col•locació en línia de passada i pressió sense falta- va permetre una recuperació inesperada de Sergi Font, que el capità “Flama” va conduir i aprofitar en un contraatac segellat amb la seva característica indecisió  “in extremis” sol davant el porter. Un parell de jugades més tard, Àlex Pagès aconseguia l’empat a 9 amb un xut sec, arran d’aigua, oportú, per l’angle curt en l’únic espai possible del costat dret del joc. Faltaven 3 minuts per la conclusió del matx.    

Sergi Font feia real el que era necessari: 10-9 amb el seu clàssic xut exterior després de nombroses fintes. No obstant a falta d’un minut i mig els visitants van aprofitar una altra de les onze superioritats numèriques que van gaudir: era l’empat a 10 i la tensió creixia fins a l’exasperació en jugadors, banquetes, grada... i àrbitres. D’ aquesta manera va arribar el detonant: un penal assenyalat arran d’una passada a la boia atacant que malgrat mig girar-se no havia pres pilota i el porter local, Jordi Pañella, ja tenia entre mans. Una decisió excessiva, únicament mereixedora d’expulsió o falta i que va encendre la grada badalonina i als jugadors locals fins a límits que van provocar l’expulsió de David Arranz per protestes reiterades. 

No va ser l’únic exclòs durant el partit: Cisco Roqué també havia estat expulsat del partit per protestes després d’una exclusió injusta. A les greuges de l’acta final, els àrbitres també deixaven incidència de les reclamacions d’Òscar Reloba. Més enllà de la inoportuna exaltació dels jugadors i l’error de dirigir-se als àrbitres, és simptomàtic que el desnivell dels col•legiats no és quelcom únic d’aquesta jornada. La Federació Catalana de Natació hauria d’atendre les mancances de determinats membres i procurar equips compensats entre veterania i novatisme. Al cap i a la fi, el waterpolo català és món prou petit per acabar-nos coneixent tots. Naturalment, Marc Carrillo, del Banyoles, va transformar el penal pujant el 10-11, definitiu, a falta de 10 segons pel final. Bona actuació, en general, d’ambdós porters locals, Pol Albert i Jordi Pañella.

El Badalona ha de replantejar-se la mentalitat de sortida. Una enèsima badada d’aquesta mena costarà la classificació pel grup adient a la fase següent anorreant les opcions d’ascens a tercera divisió. En aquest aspecte, potser cal repassar la tàctica sense urgència abans del xiulet inicial. Potser també cal establir un discurs més seriós abans de l’escalfament i fer aquest amb un rigor no sempre present. Són obvietats no prou assumides i que directament o indirecta, han passat factura. Les xifres ho demostren: dos partits perduts per un gol, quatre punts menys que quasi es tenien a l’abast i diverses jornades a l’expectativa de les remuntades èpiques en els dos darrers quarts o únicament al darrer. Sense dubte, la pròxima serà una altra de les jornades angoixants abans de l’aturada nadalenca. El rival, el Club Waterpolo Sant Adrià.

Parcials: 1-2, 3-4, 2-1, 4-4. Final 10-11

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (3), Aaron Brea, Martí Vinyoles, Àlex Pagès (1), Cisco Roqué (1), Albert Ferrer “Flama” (1),Oriol Navarro, Óscar Reloba (1), Julio Jiménez, David Arranz (1), Isaac Tabuenca (2), Pol Albert. 

Crònica cortesia de Vicenç Pascual
Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”



No hay comentarios:

Publicar un comentario