Fotos VS JÚPITER

Fot

Badalona 11 - Igualada 9

Badalona 11 - 9 Igualada: un bon partit per a continuar somiant.

El d’avui era un partit transcendental per a mantenir aspiracions a complir l’objectiu de jugar en el grup d’ascens en la cada vegada més imminent segona fase. Després de les doloroses derrotes davant el Granollers B i el Júpiter la victòria davant el líder, el C. N. Igualada era vital per frenar la progressió dels jugadors de l’Anoia i remuntar la moral i el joc dels badalonins.

Acostumats a inicis de partit tebis i a remolc del contrari, els locals han sortit amb una intensitat i concentració inhabituals que els ha permès dominar el partit en tot moment, si bé amb molta pressió, i al darrer quart, amb un seriós perill de perdre’l. El primer parcial ha acabat amb 3-2 i la sensació, després de nombroses errades en atac, que encara es podia fer més. Seguretat i alerta es conjugaven en el primer descans atès que el perillós boia atacant havia aconseguit carregar dues expulsions al compte d’Aaron Brea. Un jugador que ha defensat convincentment el seu marcatge i després, desplaçat puntualment a la banda dreta, ha contribuït a calmar el joc quan aquest ho requeria.

Daniel Romaní obria el marcador des de l’exterior ambun gol que seria ràpidament contrarestat pels visitants. Sergi Font, des de l’exterior, en la línia que ens té acostumats, i Òscar Reloba han posat el 3-1. Un marcador que s’ajustaria novament amb el segon gol igualadí. En general, l’equip local a ha demostrat una gran fermesa en defensa. Una defensa basada en eficaces ajudes al marcatge de boia i unes no menys providencials intervencions d’ambdós porters, Jordi Pañella i Pol Albert, que han contribuït a mantenir l’avantatge assolit durant la primera meitat del matx: primer el referit 3-2 i després un 4-2 posaven al Badalona amb tres gols d’avantatge a l’equador.

En començar el segon quart una bona assistència al boia Oscar Reloba, acabava en gol gràcies a un fantàstic revés. Era la progressió del que acabaria essent el seu partit de la temporada, amb cinc dianes, poques de les habitualment xiulades faltes en atac i extraient diverses exclusions a favor. En canvi Sergi Font feia el seu segon i darrer gol de la tarda tot i les nombroses ocasions, algunes precipitades, dels dos darrers quarts. Un gol que suposa el 5 a 2 i permetia asserenar el ritme del partit que començava a embogir amb constants contraatacs. Daniel Romaní des de la boia, alternant joc amb Reloba, i Mateo López feien el setè gol pels locals. Però els igualadins han escurçat distàncies  amb dos gols seguits: un penal rigorós i una superioritat ben definida que establia 7-4.

El tercer període havia de ser el de la sentència. Però els locals encara estan verds en aquest punt: han d’aprendre a seleccionar millor el tir, observar eficientment les limitacions del porter contrari i aprofitar-la, jugar al límit de la possessió i, sobretot, no precipitar-se tant en el moviment de pilota com en el xut. Poc d’això es va veure davant la pressa de l’Igualada per a remuntar. Dos gols més, de Reloba i de Jordi Esteve ampliaven l’avantatge a cinc diferencials (9-4) però la recurrent relaxació dels badalonins els va passar factura i els visitants van aprofitar algunes errades defensives per marcar tres gols. Al final del tercer quart 9-7 i alerta. I és que aquesta és una dada preocupant: tot i la bona defensa i la ja referida eficàcia dels porters, el Badalona segueix encaixant massa gols per partit. Els cal estudiar més a fons aquest problema que és un dels condicionants de la incapacitat de l’equip de rematar els partits quan ho tenen a l’abast, com si fan els equips potents.

Al darrer quart, per tant, calia esperar l’entrada en tromba d’un Igualada motivat davant la quasi remuntada. Els visitants han empès en atac si bé precipitadament amb nombrosos xuts blocats per la defensa o pel porter Pol Albert, o amb passades al boia que eren contrarestades per les ajudes i pel marcador. Entre mig, Òcar Reloba tornava a marcar gràcies a un altre providencial revés amb l’esquerra que entrava per l’escaire (10-7). Sense dubte, avui que se'l necesitava ha confirmat les expectatives amb que se'l va acollir a l'inici de temporada. Un penal en contra –quasi aturat per Pol Albert- i un xut ben col·locat de l’exterior han demostrat altra vegada la incapacitat de matar el partit dels badalonins i han posat l’accent cardíac en banquetes i grada. Per a rematar-ho una errada monumental de Mateo López en un xut des de camp propi que no ha vist ni porteria ha abortat un contraatac que hagués pogut ésser la sentència. Faltaven tres minuts i encara havien de venir diverses sorpreses. La primera un altre penal a favor dels visitants. Els fantasmes de jornades com la de Banyoles amb un penal a l’últim minut i remuntades com la recent del Granollers B s’apoderaven de l’ambient. No obstant, el porter badaloní encertava la direcció del llançament i aturava in extremis. En el següent atac, Sergi Font aconseguia una exclusió a favor –i targeta vermella pel jugador igualadí, en desplaçar la pilota per impedir-ne el moviment- que acabava amb el definitiu 11-9, quan la pilota més cremava i el temps de possessió i superioritat s’esgotava. Després, un parell de jugades sense compromís a cada banda , tancaven un partit on, cal dir-ho també, l’arbitratge va ser competent per ambdues bandes i, entre altres dades, deixava 10 expulsions a favor del Badalona i 6 expulsions i 3 penals en contra.

Parcials 3-2,4-2,2-3,2-2.

C.N. Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (2), Dani Roma (2), Xavi Querol, Mateo López (1), Cisco Roqué, Albert Ferrer “Flama”, Oriol Navarro, Óscar Reloba (5), Aarón Brea, Isaac Tabuenca, Jordi Esteve (1), Pol Albert.

Crònica cortesia de Vicenç Pascual

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”

Júpiter 13 - Badalona 5

Júpiter 13 - 5 Badalona Correctiu jupiterenc

Pèssim partit a la piscina del Júpiter que suposa la primera derrota escandalosa de la temporada i la quarta en el que va de lliga. Si fins ara les anteriors havien estat per la mínima, la del dissabte passat evidenciava una crisi de joc que ha compromès les aspiracions del Badalona a jugar la lligueta d’ascens. Una dada ho resumeix tot; 14 expulsions a favor de les quals només dues van acabar en gol. La pèssima selecció de xut, la ineficàcia del moviment de pilota, la convincent defensa del Júpiter en una piscina petita –i poc fonda- i, per damunt de tot, l’asèptica actitud dels badalonins van generar un marcador esbiaixat que a l’equador del partit no era insalvable però sí perillós: 6-3.

El Júpiter va sortir a guanyar des de l’inici i el primer parcial reflectia l’ajustat duel entre els dos equips: 3-2. Però el parcial de la segona, 3-1, l’excés de faltes en atac assenyalades a la boia i l’expulsió amb canvi d’Aaron Brea començaven a indicar el perill de la derrota. El Júpiter construïa el joc lentament, aprofitava els contraatacs però afortunadament la defensa en zona a la posició atacant externa esquerra va ser prou eficaç per no agreujar la diferència en el marcador.

Les dues darreres parts van ser una davallada en què els jugadors del Badalona van demostrar impotència tàctica i una absoluta desmotivació van transformar-se en un avantatge insalvable: 9-4 en acabar el tercer període i 13-5 al final del darrer quart. L’única nota positiva va ser el retorn de Dani Romaní que jugava el seu primer partit aquesta temporada desprès d’una lesió i un desafortunat accident. Lluitador i voluntariós, amb poc encert de cara però valuós per les nombroses expulsions que va aconseguir. La setmana vinent a les 19 hores es rebrà a domicili l’Igualada, actual líder. Una nova derrota sentenciaria l’equip i anorrearà els objectius volguts per aquesta temporada alhora que l’esforç i millores en el joc assolits i lluïts especialment en la primera volta.

Parcials: 3-2,3-1,3-1,4-1. Final 13-5

14 expulsions a favor enfront 6 en contra i dos penals.

Jordi Pañella, Sergi Font, Dani Romaní, Xavi Querol, Mateo López, Cisco Roqué, Albert Ferrer “Flama”, Martí Vinyolas, Óscar Reloba, Aaron Brea, Isaac Tabuenca, Jordi Esteve, Pol Albert.

Crònica cortesia de Vicens Pascual

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”

Badalona 13 - Granollers b 14

Badalona 13 - 14 Granollers B, màxima emoció de la temporada

El del passat dissabte 11 va ser el partit amb més emoció i tensió dels jugats pel Badalona aquesta temporada. Va superar amb escreix els del Júpiter i Banyoles, i com en aquests, els locals van perdre per la mínima amb sobrada polèmica arbitral. Va ser un partit vibrant, fort, amb importància del físic però també de la tècnica i la veterania. La primera part va ser molt igualada tot i que el Granollers B es va avançar amb alguns xuts des de l’exterior. Alguna superioritat numèrica també van fer-los sumar un lleuger avantatge que va ser contrarestat amb gols de Jordi Esteve (també en superioritat numèrica i des del cantó esquerre) i Aaron Brea amb xuts exteriors sorprenien defensa i porter.

El següent quart va començar amb un altre gol des de l’exterior de Sergi Font que posava l’empat a 4. Però els visitants, lluny de baixar la guàrdia, van seguir atacant amb intensitat i aconseguint un nou avantatge. Ho feien gràcies a una jugada desafortunada en què la recuperació de pilota d’Aaron Brea en el marcatge al boia va acabar entrant en pròpia porteria. L’emoció encara es mantindria perquè Cisco Roqué, en funcions ocasionals de boia, marcava un gol contra el que havia estat el seu ex-equip fa dues temporades, i Òscar Reloba des de la mateixa posició aconseguia un altre avantatge. Avantatge que novament els visitant reduirien a zero posant l’empat a 7 a l’equador del partit. Abans, però, un avís del desencert letal que dominaria especialment el darrer quart: xut des de 8 metres de Mateo López que el defensa del Granollers B bloca desviant la pilota fora dels límits pel camp local. És a dir, segons reglament, pilota queda en possessió dels atacants, el Badalona. La decisió de la col·legiada, no contradita per l’altre àrbitre, va afavorir l’equip que defenia. Inexplicable.

El tercer període va ser el de Mateo López que va posar-se al capdavant de l’equip i desplegant la veterania i l’habitual encert en la conducció del joc, va sumar dos gols més des de la boia (9-7). No obstant, els visitants van remuntar el marcador aprofitant certa desorganització defensiva dels locals i un penal inexistent, en què l’atacant del Granollers va perdre la pilota netament però que els àrbitres no van entendre així. Altra vegada empat: 9-9 i tota la tensió a la piscina municipal de Badalona.

El darrer quart va ser explosiu. Dos gols més de Mateo López (11-9). Calia jugar llarg, intentar que no assenyalessin expulsions absurdes i avortant netament els atacs visitants. No va haver-hi res d’això. Per començar, es va incrementar la tendència arbitrals a assenyalar faltes en atac dels badalonins, especialment dels boies, però també d’altres jugadors atacants. A més, els àrbitres van donar un gol fantasma la pilota si va entrar, no ho va fer sencer com prescriu el reglament- i van omplir l’expedient amb nombroses expulsions que fluctuaven entre la rigorositat i la inexistència. Així per exemple la tercera d’Aaron Brea que només pressionava netament amb el cos i aixecant els braços empenyent el boia fins a quatre metres.

Entre tant, un xut de Sergi Font mantenia l’avantatge de dos gols que els visitants havien reduït (12-10). Un penal a favor (l’únic aconseguit en tot el partit, l’únic concedit als esforços dels boies a la quarta part i, segurament, un regal excessiu per aquesta jugada en concret que denoten el desencert a l’hora de xiular). Isaac Tabuenca amb un xut sec i col·locat a la part baixa del pal esquerra del porter tornava a posar en avantatge al locals amb el 13-12. Però una altra expulsió més que discutible (el defensor enfonsa clarament la pilota a l’atacant i és expulsat) va ser transformada en l’empat a 13-13. Una badada defensiva al darrer moment en assenyalar una falta quan els nostres sortien al contraatac després de la recuperació de pilota, va posar 13 a 14 a favor del Granollers B a 4 segons del final. En total: 8 expulsions i un penal en contra enfront de 6 expulsions 2 penals a favor –cap d’elles al darrer període, en què els nostre boies van seguir lluitant amb la mateixa intensitat i, fins i tot, rebent més pilotes que la resta del matx-. El proper repte serà a la piscina del Júpiter a les 18h de la tarda on els de Badalona necessiten puntuar per mantenir-se vius a la part alta de la classificació.

Els parcials van ser: 3-4,4-3,2-2,4-5.

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (2), Aaron Brea (1), Xavi Querol, Mateo López (4), Cisco Roqué (2), Albert Ferrer “Flama”, Martí Vinyoles, Oscar Reloba (1), Dani Muñoz, Isaac Tabuenca (1), Jordi Esteve (2), Pol Albert.

Universitat Autònoma B 3 - 16 Badalona: una victòria per a la tranquil·litat de les festes.

Partit amb escassa història en què el Badalona ha estat superior en tots els aspectes: joc, físic, recursos de banqueta, etc. Un fet que Vicens Pascual ha aprofitat per donar minuts a jugadors menys mantenint un alt ritme de natació i fent valer la seva condició de favorit per jugar en el grup de candidats a l’ascens durant la següent fase del campionat. Naturalment, els universitaris no ha pogut seguir la intensitat, acusada per jugar en una piscina força ampla, i la distància a l’equador del partit era de quatre gols (2-6). Les dues primeres parts amb parcials de 1-3 i 1-3. El color badaloní ha dominar els dos primers quarts i 4 gols del boia Óscar Reloba, hàbil en els moviments i mesurat en les seves habituals faltes en atac, han posat l’equip visitant amb un còmode avantatge. Sergi Font i Isaac Tabuenca han contribuït a estirar el marcador fins al referit 2-6 amb xuts ajustats al pal llarg, marca de la casa.

El tercer quart encara ha agreujat les diferències establint un parcial de 0-6 gràcies als condicionants citats i l’aprofitament de diverses superioritats –6 al llarg del partit- i contraatacs del Badalona: per part d’Òscar Reloba, de Sergi Font i del capità “Flama” en un xut ajustat al pal curt. Un gol que maquillava les dues ocasions errades davant porteria al primer quart. Una situació semblant a la de Cisco Roqué, Jordi Esteve o Dani Muñoz que malauradament no van poder transformar les diverses ocasions disposades al llarg del matx, però que evidencien la intensitat i nombre d’atacs servits pels badalonins, així com la varietat de jugadors que van participar-ne.   

La darrera part va augmentar el ja esbiaixat marcador amb gols d’Isaac Tabuenca -que tancava una jornada gloriosa amb cinc dianes-, Sergi Font –que mantenia el seu ritme mitjà de hat-trick per partit- i Oriol Navarro a la boia, després d’una passada mil·limètrica de Martí Vinyoles. S’establia així e resultat definitiu, 3-16, amb un parcial de 1 a 4. Al final, doncs, victòria còmode amb un Badalona que recuperava pilotes al perímetre i tenia com a eix de la defensa a un Aaron Brea excepcional en el marcatge de boia. Naturalment, emparat per uns Jordi Pañella i Pol Albert segurs sota pals i reafirmant la seva qualitat. També, perquè no dir-ho, amb un arbitratge equilibrat i de nivell en les decisions dels dos equips, del que s’ha enyorat en partits més complicats. El proper 11 de gener el Granollers B visitarà la piscina badalonina, a les 19 hores. Bon Nadal i Feliç Any Nou.

1ª Part: 0-1,1-1,1-2,1-3

2ª part: 1-4,1-5,1-6, 2-6 (1-3)

3ª part: 2-7, 2-8, 2-9, 2-10, 2-11, 2-12, 3-12 (0-6)

4ª part: 3-13, 3-14, 3-15, 3-16 (1-4). Final 3-16

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (3), Aarón Brea, Marti Vinyoles, Isaac Tabuenca (5), Cisco Roqué, Albert Ferrer “Flama” (1), Oriol Navarro (1), Oscar Reloba (6), Dani Muñoz, Jordi Esteve, Pol Albert.

Crònica cortesia de Vicens Pascual

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”. 

Sant Adrià 8 - Badalona 13

El derbi, amb victòria visitant

Des de feia jornades s’assenyalava els tebis inicis de partit amb què els badalonins restaven a l’expectativa del desenvolupament de joc amb un plantejament poc incisiu en atac i una preocupant manca concentració. No obstant, el requerit i necessari canvi de mentalitat es va materialitzar el passat dissabte en el derbi contra el Club Waterpolo Sant Adrià. La responsabilitat de no perdre una de les places capdavanteres de la classificació i la motivació contra un rival directe a casa seva van ser clau per a un inici del matx serè i efectiu.

No són pocs els badalonins que en algun moment han defensat els colors del Sant Adrià o, fins i tot, alguns van contribuir a la formació d’aquest equip. Per tant, els partits contra l’alienació de la ciutat veïna són molt més que un derbi. Així ho va demostrar Mateo López que amb la veterania i el fons que el caracteritza, va conduir el joc des de l’exterior de l’arc i va contribuir des de boia amb quatre gols, dos a la primera part. Una part que va començar amb avantatge local però que els nostres jugadors van capgirar al final dels vuit minuts amb 2-3

El segon quart va portar la igualada dels locals i la reacció dels visitants amb un altre gol de Mateo i els de Cisco, Isaac Tabuenca i Sergi Font. Aquest darrer en un penal provocat per ell mateix, que trencava l’ habitualment nefasta ratxa de llançaments errats des dels cinc metres. El Badalona controlava el partit però el Sant Adrià no es rendia i lluny d’abaixar els braços va seguir apretant en atac i remuntar diversos gols. Entre ells un a errada del capità “Flama” en una recuperació de pilota mal cedida al porter. Era el 6-7. Calia una reacció que donés una mica més de marge abans de finalitzar el quart i Mateo va reaparèixer posant el 6-8 en una jugada de superioritat numèrica amb què es va arribar a l’equador del partit. En aquest punt i com és freqüent aquesta temporada Jordi Pañella va cedir pas a la porteria a Pol Albert, després de dos quarts força atent i establint referències en defensa, molt significatives en les diverses inferioritats numèriques. El parcial malgrat la diferència de joc, el resultat va ser ajustat: 4-5.

A la tercera part calia rematar la feina. La pilota no entrava fàcilment en part gràcies al porter andrianenc amb una considerable capacitat de salt i uns xuts dels badalonins a voltes massa centrals. Un contraatac de Sergi al pal i algun altre errat per Jordi Esteve en són un exemple. Però Julio primer amb un xut sec, que ha passat per sobre el cap del porter des de l’arc en home de més, i després Cisco Roqué en un dels seus ajustats llançaments per l’escaire que han establert un reduït però beneficiós marge d’avantatge amb dos gols que han estat els únics que s’han vist al Poliesportiu Ricart al tercer quart. El Badalona ha jugat còmode i fruit del millor estat físic i els canvis administrats per Vicens Pascual ha mantingut un ritme de partit alt alhora que la iniciativa del joc, amb gran contribució d’Aarón Brea en el marcatge al boia -tot i les dues expulsions acumulades-.

El darrer quart ha començat amb el tercer gol de Cisco Roqué amb una vaselina estratosfèrica que posava un cinquè gol d’avantatge i li permetia treure’ s l’espina d’una vaselina molt mal llençada al primer quart. 6-11 al marcador en un resultat que Sergi Font s’encarregava d’ampliar amb unes dues dianes més. El pitxitxi feia honor a la seva estadística i acomplia el seu hat-trick. Per tant, tot lligat a una gran defensa col·lectiva i individual de, per exemple, Julio que ha caigut diverses ocasions a marcar un doble boia resolent-les amb nitidesa i, especialment, Pol Albert, molt segur sota pals amb aturades i pausant la sortida de pilota. Només dos gols dels locals han maquillat el resultat deixant el 8-13 final. El parcial ha estat de 2-3. Per tant, malgrat la sensació de domini badaloní i atès que tres dels quatre quarts s'han guanyat només per la mínima s’imposen dues conclusions. La primera que la sensació d’avantatge és transitòria i poc matemàtica i, per tant, poc fiable. I segona, i conseqüent de la primera, la victòria s’ha treballat al llarg de tot el partit amb la consciència que calia mantenir la intensitat fins al final. Hi han contribuït notòriament jugadors sovint a l’ombra però en tasques que beneficien a la resta de companys com Martí Vinyoles amb pocs minuts però convincent en defensa, Àlex Pagès amb el dinamisme d’interacció del seu joc, la lluita i defensa d’Oriol Navarro a la boia i Albert Ferrer “Flama” nedant en defensa i atac i provocant alguna expulsió. El Badalona d’aquesta jornada no ha apel·lat a les remuntades èpiques a meitat del partit.


Volem dedicar aquesta victòria al nostre company Pol Albert que tot i patir una greu pèrdua personal ha entrenat i jugat contribuint amb el seu carisma i afabilitat a mantenir el segon lloc a la classificació del seu equip.

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (3), Aarón Brea, Martí Vinyoles, Mateo López (4), Cisco Roqué (3), Albert Ferrer “Flama”, Oriol Navarro, Àlex Pàges, Julio Jiménez (1), Isaac Tabuenca (1), Jordi Esteve (1), Pol Albert.



Crònica cortesia de Vicens Pascual

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”

Badalona 10 - Banyoles 11

Badalona 10 - 11 Banyoles... i adéu al liderat.

La darrera crònica s’obria amb la preocupació per l’excés de calma i, especialment, per l’expectativa poc incisiva i de tempteig passiu amb què el Badalona iniciava els partits. El ralentiment del joc i la sensació de no saber com abordar el rival i el propi sistema organitzatiu d’atac havien estat la tònica de les darreres setmanes. La línia preocupant es va confirmar dissabte passat: el Badalona té un problema amb els inicis de partit. 

Així tot i l’afavoriment d’un penal –dubtós- a l’inici del matx gràcies a la lluita del boia Óscar Reloba, la sensació d’anarquia i esllanguiment dels badalonins feia témer un joc irregular i desencertat. Per començar el referit penal llençat per Cisco Roqué va participar del malefici característic dels locals des dels cinc metres. Va ser un dels diversos xuts estavellats al pal. El Banyoles va aprofitar millor els seus atacs: exclusions, jugades amb superioritat numèrica i una distribució ofensiva prou productiva amb dos gols. Entre un i altre, Sergi Font, el pitxitxi badaloní, havia aconseguit l’empat a u. Aparentment el resultat no era dolent però l’experiència d’enguany feia preveure una segona part incòmode. 

A tot plegat cal sumar-hi unes actuacions arbitrals qüestionables per ambdues banquetes però, significativament, pels interessos locals al llarg de tot el partit: constants faltes en atac assenyalades al boia, exclusions en contra molt rigoroses i fins i tot alguns dobles –que semblen la moda arbitral d’aquesta temporada-. A això cal sumar-hi els propis errors locals: atacs malversats amb pilotes perdudes, insuficiència en les transicions i contraatacs dels visitants van situar-los a quatre gols per davant amb un escandalós i quasi catastròfic 1-5 a meitat del segon quart. Una tímida reacció del Badalona va moure el marcador cap al 2-6 que ràpidament va ser contrarestat amb un altre gol del Banyoles (2-6). No obstant, la concentració anava en augment i al final de la part l’avantatge dels forasters era de dos gols: 4-6 i els mobles podien salvar-se als gols de David Arranz i una picaresca vaselina d’Isaac Tabuenca. 

Endollats en el partit, era el moment de remuntar seguint el patró de les anteriors jornades. Si en els dos primers parcials només es va xutar 7 vegades (amb el penal inclòs), en el tercer calia insistir en llançaments exteriors: van arribar gols de Cisco Roqué i Isaac Tabuenca. La potència defensiva, amb David Arranz i Aaron Brea al capdavant, des del marcatge de la boia, van posar les coses bastant difícils al rival que només va marcar un gol. 6-7: era qüestió d’incidir més atac, sense precipitar-se.

En el darrer quart, l’esperada sortida en tromba va endegar la remuntada necessària: Sergi Font marcava el seu tercer gol amb un dels seus potents llançaments exteriors. Però dues badades defensives capgiraven el marcador: 7-9. la insistència en defensa –col•locació en línia de passada i pressió sense falta- va permetre una recuperació inesperada de Sergi Font, que el capità “Flama” va conduir i aprofitar en un contraatac segellat amb la seva característica indecisió  “in extremis” sol davant el porter. Un parell de jugades més tard, Àlex Pagès aconseguia l’empat a 9 amb un xut sec, arran d’aigua, oportú, per l’angle curt en l’únic espai possible del costat dret del joc. Faltaven 3 minuts per la conclusió del matx.    

Sergi Font feia real el que era necessari: 10-9 amb el seu clàssic xut exterior després de nombroses fintes. No obstant a falta d’un minut i mig els visitants van aprofitar una altra de les onze superioritats numèriques que van gaudir: era l’empat a 10 i la tensió creixia fins a l’exasperació en jugadors, banquetes, grada... i àrbitres. D’ aquesta manera va arribar el detonant: un penal assenyalat arran d’una passada a la boia atacant que malgrat mig girar-se no havia pres pilota i el porter local, Jordi Pañella, ja tenia entre mans. Una decisió excessiva, únicament mereixedora d’expulsió o falta i que va encendre la grada badalonina i als jugadors locals fins a límits que van provocar l’expulsió de David Arranz per protestes reiterades. 

No va ser l’únic exclòs durant el partit: Cisco Roqué també havia estat expulsat del partit per protestes després d’una exclusió injusta. A les greuges de l’acta final, els àrbitres també deixaven incidència de les reclamacions d’Òscar Reloba. Més enllà de la inoportuna exaltació dels jugadors i l’error de dirigir-se als àrbitres, és simptomàtic que el desnivell dels col•legiats no és quelcom únic d’aquesta jornada. La Federació Catalana de Natació hauria d’atendre les mancances de determinats membres i procurar equips compensats entre veterania i novatisme. Al cap i a la fi, el waterpolo català és món prou petit per acabar-nos coneixent tots. Naturalment, Marc Carrillo, del Banyoles, va transformar el penal pujant el 10-11, definitiu, a falta de 10 segons pel final. Bona actuació, en general, d’ambdós porters locals, Pol Albert i Jordi Pañella.

El Badalona ha de replantejar-se la mentalitat de sortida. Una enèsima badada d’aquesta mena costarà la classificació pel grup adient a la fase següent anorreant les opcions d’ascens a tercera divisió. En aquest aspecte, potser cal repassar la tàctica sense urgència abans del xiulet inicial. Potser també cal establir un discurs més seriós abans de l’escalfament i fer aquest amb un rigor no sempre present. Són obvietats no prou assumides i que directament o indirecta, han passat factura. Les xifres ho demostren: dos partits perduts per un gol, quatre punts menys que quasi es tenien a l’abast i diverses jornades a l’expectativa de les remuntades èpiques en els dos darrers quarts o únicament al darrer. Sense dubte, la pròxima serà una altra de les jornades angoixants abans de l’aturada nadalenca. El rival, el Club Waterpolo Sant Adrià.

Parcials: 1-2, 3-4, 2-1, 4-4. Final 10-11

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (3), Aaron Brea, Martí Vinyoles, Àlex Pagès (1), Cisco Roqué (1), Albert Ferrer “Flama” (1),Oriol Navarro, Óscar Reloba (1), Julio Jiménez, David Arranz (1), Isaac Tabuenca (2), Pol Albert. 

Crònica cortesia de Vicenç Pascual

Revisió i adaptació: Albert Ferrer “Flama”