Sant Adrià 10 - Badalona 10

Crònica de Julio Jiménez

"Primer de tot vull dir que és la meva opinió personal, no la del conjunt de l'equip, però com sóc l'encarregat de fer les cròniques, vaig servir la llibertat d'expressió per escopir part del que tinc a la llengua. "

"Un Sant Adrià sobrat d'actitud i cor escombra un Badalona sense cap ni peus"

Els jugadors badalonins avui tenien diverses baixes importants però no tenen cap excusa ni tan sols unes pilotes que tenen 6 anys, res.

Fa vergonya que un equip que a priori volia fer les coses bé, assolir una categoria més, no sàpiga que fer contra un equip que com a molt entrena 3 dies, sense menysprear al rival, tot el contrari, jo em trec el barret davant l'equip adrianenc que ha donat una lliçó a més d'un.

El Sant Adrià va anar per davant durant tot el partit tot i l'actuació arbitral que era bastant irregular, molt deficient per ambdues parts, així els seus gols van arribar sempre amb llançaments llunyans al principi, de Miguel Pueyo i de David Martí i més tard van treure coses a la boia gràcies a l'encert del veterà Joan Puig, tot un gegant davant de la porteria; l'encert adrianenc i els errors badalonins constants, 4 pals de Julio, alguns més de l'Àlex, xuts als núvols de diversos jugadors, nefasta pressa de decissions, això sumat a que aquesta setmana molts s'han passat els entrenaments a casa, ja sigui per treball, lesions o vés a saber que, tot i això alguns d'aquests són els jugadors que acaben el partit i en qui es confia per assolir gols, clar com es vol marcar si aquests ni tan sols xuten? Si es fa una entrada es caga de por i la passa a un jugador que té a 2 homes a sobre i la paret al costat, però és massa complicat saber que quan es fa una entrada la pilota s'ha de moure al cantó contrari que és on s'ha generat l'espai... El nostre porter Jordi Pañella practicament no va veure la pilota en tot el partit tot i les grans actuacions a que ens tenia acostumat en els darrers partits.

Una altra cosa és que encara no sabem que quan ve un company pel costat que neda més ràpid, ens hem d'obrir i deixar el carril lliure, però no, és més fàcil no apartar-se perquè més tard el porter la passi al res i sigui culpa de l'idiota que estava nedant cap a porteria i que pobre desgraciat no té ulls a la nuca...

És nota massa la diferència entre la gent que lluita cada pilota i la gent que veu la cosa complicada i l'únic que fa es apartar-se, falta sang, seny, pit i collons, d'això estem massa orfes, el problema els que els pocs que tenim  no serveixen, s'anul·len o els fan sentar-se a mirar com alguns dels jugadors a l'aigua que se suposa que són els escollits per girar la truita ni tan sols s'acosten a porteria, ni espanten a ningú, mentre els jugadors que han tingut més ocassions tot i no marcar creen perill, l'únic perill que creen a la banqueta és el de menjar-se un dit.

Bé, el teòric líder de l'equip no va saber transmetre als seus jugadors el que havien de fer per donar la volta al resultat, vam fer el pena, és una llàstima realment que entrenant cada dia, tenint els jugadors que tenim estem perdent 4 quarts amb un equip ple de joves sense gaire experiència i veterans amb encara molta corda, però que gairebé no poden entrenar regularment.

Només em queda felicitar al Club Waterpolo Sant Adrià, que tot i diverses incidències, desacords amb els àrbitres o joc violent, van donar-me a mi almenys, una lliçó molt dura, realment només estic content pel seu puntet.